Projecte 2: Coixinera de vellut de 30 x 60

Projecte núm. 2
Data de finalització: 17/04/2016

En el meu projecte anterior vaig fer una coixinera de vellut negre. Com que encara em quedava tela, he decidit de fer una altra coixinera per continuar practicant, però amb algunes modificacions. Aquesta vegada les mides són 30 x 60 i en comptes d'una cremallera hi he posat una solapa interna.

Una nova coixinera de vellut, ben agradosa al tacte ;-)

Material utilitzat
També en aquest cas es tracta d'un projecte de reciclatge, aprofitant la tela de vellut extreta d'una bata vella.

Per fer el projecte he comprat un llapis pastel blanc per veure si va bé per marcar la tela negra (l'aglutinant dels pastels secs és la goma aràbiga).

El meu nou llapis pastel blanc Conté à Paris

Vet aquí la llista completa del material:

• Tela de vellut extreta d'una vella bata de casa de vellut negre (abans he hagut de descosir les diferents peces). Preu: regalada (gràcies Raffaella!).
• Altres materials: fil de cotó negre, agulles de cosir i de cap, tisores, regle de 60 cm, llapis, llapis pastel blanc (comprat per 2,30 € a Ais de Provença), paper d'embalar.

Tècniques

En aquest projecte he utilitzat només dos tipus de punt: el punt endarrere, que ja havia utilitzat, i el sobrefilat, que encara no havia après. Us deixo un parell de vídeos que ensenyen com fer-los:

Punt endarrere (3:22):


Sobrefilat:



Instruccions

1. El coixí constarà de dos peces, una de 30 x 60 i l'altra, que porta la solapa, de 30 x 80. Preparo un patró amb paper d'embalar (paper Manila), afegint un 1 cm de vora. El patró consisteix en un rectangle de 32 x 82 (que inclou ja 1 cm de vora). Plegant el patró a 20 cm de l'extrem, servirà per marcar també la peça de 32 x 62 (1 cm de vora inclòs).



2. Utilitzo el patró per marcar la tela. Les marques fetes amb el llapis pastel blanc es veuen molt millor que les que vaig amb el llapis 6B en el projecte anterior.


3. Tallo les dos peces del coixí i les uneixo amb agulles de cap anvers contra anvers.



4. Cuso les dos peces pel costat curt inferior amb punt endarrere.



5. Doblego la vora del costat curt lliure de la peça de 30 x 60 i la cuso amb punt endarrere. Com el vellut es desfila fàcilment, hauria estat millor fer un altre doblec, per amagar la vora oberta del teixit cap a l'interior.



6. Doblego la vora del costat curt lliure de l'altra peça del coixí (la vora de la solapa) dues vegades, de forma que la vora viva del teixit quede cap a l'interior. La longitud de cada doblec és de 3 cm (queda una solapa de 15 cm de llarg). Cuso la vora amb punt endarrere.


7. Tanco la solapa, fixo una de les vores llargues amb agulles i començo a cosir amb punt endarrere. A una quarta part del recorregut veig que la peça de sota s'ha mogut i em toca descosir la meitat del treball fet. L'ideal hauria estat embastar les dues peces amb fil d'embastar per evitar aquests desplaçaments. Però com que no en tinc (n'he fet la meua primera comanda), he fet servir agulles de cap. Per resoldre el problema, fixo les dues parts del coixí amb algunes puntades als dos costats.






Puntades provisionals per limitar els danys.



8. Cuso els dos costats llargs de la funda del coixí. Desafortunadament, no he pogut evitar que es desplacés una mica la tela i es formés alguna bossa. La pròxima vegada que hagi de cosir dues peces juntes, les embastaré abans. Per sort, en girar la funda del costat bo no es nota massa.


9. Retallo la tela que sobra a les vores (deixo 0,5 cm aproximadament) i les sobrefilo per a evitar que la tela es desfile.

Valoració
El resultat final d'aquest projecte no ha estat tan bo com el de l'anterior. Però és veritat que no he triat precisament el teixit més fàcil per començar. Uns dies després d'haver acabat la coixinera, aprenc que el vellut és un material difícil amb el qual treballar gràcies al cinquè episodi de la segona temporada de The Great British Sewing Bee. Al programa el descriuen com a marching tissue, teixit que camina. El frec d'una cara del teixit contra l'altra fa que es mogui. I en un altre vídeo, el sastre americà Gentleman Jim confirma que es millor embastar el vellut per evitar que es mogui.

En canvi m'he esforçat una mica més en els acabats i en sobrefilar les costures, cosa que no havia fet amb l'altra coixinera. De fet, m'ha agradat el punt de sobrefilat. És fàcil i ràpid de fer.

A més, he après algunes de coses. En un cert punt he tingut una il·luminació i he comprès com es fa correctament el punt endarrere. I sobre tot, per què es diu punt endarrere!  També he notat que fer un rectangle sense escaire no és fàcil. Al final me les he apanyat per fer angles rectes amb la tapa rígida d'una llibreta. Però caldrà afegir l'escaire a la llista de la compra. I he vist que el llapis pastel blanc va prou bé per marcar la tela. Les marques es veuen clares i es treuen fàcilment. Simplement passant el dit per damunt ja se'n van. Cosa que vol dir que en alguns moments vaig haver de refer les marques.

En general estic satisfet dels resultats i d'allò que he après amb el projecte.

Què en penseu? Hauríeu fet alguna cosa diferent?